Interactuar

 

 

La interacció és el format primigeni de desenvolupament del llenguatge.

 

Ningú no aprèn de parlar sol.images_825x768

L’ús del llenguatge parteix de la necessitat de comunicar-se.

 De la mateixa manera, l’aprenentatge d’una segona llengua (L2) requereix  formats interactius per al seu desenvolupament. Les rutines d’aula, el joc, la dramatització són eines molt valuoses per incrementar i assegurar l’aprenentatge.

 

 

Cal tenir present que la interacció amb un aprenent d’L2 demana unes condicions de les quals el parlant expert en pot prescindir. Ens referim a l’anomenat input comprensible.

La selecció lèxica: cal centrar el registre lingüístic que emprem, ser conscients que a l’escola ensenyem la llengua estàndard. 

L’elocució: hem d’oferir un model de llengua clar; una correcta articulació dels sons, un ritme pausat que permeti a l’aprenent destriar,  reconèixer i reproduir els elements de la proferència.

La proposició: el contingut logicosemàntic que expressem en una oració ha de ser ordenat, ben construït i ha de defugir les opcions simplificadores com l’ús en infinitiu del verb, l’eliminació de preposicions.

La prosòdia: el ritme, l’entonació de la frase han de ser ben clars, reforçats si cal, per ajudar l’aprenent a entendre i reproduir la formulació del missatge.

 

Eines no verbals

El gest: reforçar el missatge amb el gest, assenyalar, són estratègies  per facilitar la comprensió del missatge.

Les imatges: l’ús d’imatges que ajudin a comprendre els referents semàntics, ens facilitaran la negociació dels significats.

 

A més de la interacció mestre-aprenent, cal no menysprear les situacions d’interacció entre aprenents.

Les propostes cooperatives, ben pautades, a l’aula fomentaran l’ús de la llengua meta, la llengua que s’està aprenent.

309K9671_1024x682

Des de posar en comú els resultats d’una activitat, fins a la representació d’un text teatral, les oportunitats de posar en interacció els aprenents de llengua són moltes i variades.